Critica de “El Mito de Bourne”; Sección Este

21 09 2007

Sinopsi: En aquesta impecable pel·lícula d’acció, intriga i suspens, Matt Damon encarna de nou a Jason Bourne, l’assassí perfecte entrenat per la CIA que, una vegada més, ha d’emprendre la fugida. Víctima de l’amnèsia, Bourne ha deixat enrere el seu violent passat i porta una vida normal al costat de la seua xica, Marie. Però els plans que ha fet per viure pacíficament l’abandonen en veure’s embolicat en un atemptat. Perseguit per un enemic desconegut, Bourne demostra que no és un blanc fàcil. Tanmateix no és capaç de salvar la vida a la Marie, que mor en una persecució. Des d’aquell moment Bourne arremetrà contra l’organització que ho perseguia i a la que una vegada va pertànyer, demostrant així que no és una persona de la qual l’habilitat i resistència puguin prendre’s a la lleugera.

Opinió: “El Mite de Bourne” va arribar per continuar la bona primera part cridada açi “El Cas Bourne“. La pel·lícula malgrat canviar de direcció manté les mateixes bones qualitats que van fer de la primera part un dels millors thrillers d’acció dels últims anys i aquesta continuació manté el nivell en tots els seus apartats.

L’ús excel·lent de la càmera i un ritme trepidant condueixen el film a la perfecciò, donant una credibilitat a les escenes d’acció difícil de trobar avui en dia en aquest tipus de pel·lícules. Tanmateix, perquè la pel·lícula funcionara es necessitava un guió que estigués a l’altura… i es pot dir que aquest guió és, com a mínim, tan bo com el de la seva predecessora. Cosa que constitueix un autèntic èxit, ja que no cau en les exageracions habituals en les seqüeles; a tota hora es manté la coherència amb l’anterior pel·lícula i vam descobrir una mica més sobre el passat de Bourne.

Matt Damon ens torna a sorprendre amb un paper sòlid com no ens té acostumats i és que quan es posa a la pell de Jason Bourne ho fa molt bé, de fet ja és una de les sagues més recomanables d’acció policíaca que es pot veure actualment.

El protagonista guanya en força interpretativa mentre els aspectes tècnics són excel·lents com no podia ser menys en una pel·lícula dirigida pel sempre correcte Paul Greengrass. L’aire gèlid continua present encara més si cap, afegit a un Matt Damon menys parlador i més decidit a actuar. El protagonista sempre és forçat per les circumstàncies a actuar en contra de vegades de la seva voluntat, la qual cosa li converteix en un heroi molt humà, allunyat del prototip d’espia carismàtic al James Bond.

Els altres actors realitzen unes interpretacions més que correctes (destacar a un molt convincent Brian Cox, al paper de Ward Abbott) d’uns personatges creïbles i ben dissenyats, i la banda sonora compleix a la perfecció la seva comesa.

Finalment, dir que la persecució final és meravellosa, una de les millors de la història del cinema, amb un realisme què no trobem el final de “El cas Bourne“. La trama és sensacional, el ritme imparable, l’acció justa i creïble… Aquest film és un thriller qüasi perfecte i una gran pel·lícula d’espies molt a tenir en compte.

A soles ens falta veure si “L’Ultimàtum de Bourne” està a l’altura de les seves predecessores.